Els dos darrers articles d’en Bernat Dedéu sobre tot això que passa a Catalunya són bastant optimistes i veu en les darreres maniobres dels líders de CiU i ERC com un exemple de veritable política en majúscules. A hores d’ara no amagaré pas que tinc el partit pres per un dels dos actors esmentats. No ho vull amagar perquè crec que és molt més noble exposar la veritat que no pas fer el paper de bleda assolellada imparcial amb la recòndita esperança de poder parar la mà a totes bandes guanyi qui guanyi.
Penso que CiU no s’ha comportat d’una manera precisament exemplar i crec que ha fet servir l’anhel independentista de bona part de la població en benefici propi. La mostra d’això és la constant amenaça de paralitzar el procés que fan planar sobre ERC en cada negociació: o ERC cedeix o tot queda aturat. No denota gaire fervor en el que s’està fent, de la mateixa manera que no et deus estimar massa la xicota si l’amenaces amb deixar-la si no et fa uns ous ferrats cada dia per sopar.
La famosa carta de Mas, filtrada a corre-cuita a TV3, porta tres condicions per tal que ERC n’esculli una. Totes les opcions són beneficioses electoralment per CiU o Mas, és clar, i menys beneficioses o directament nocives per ERC. Allò del reconeixement internacional que s’esgrimia per defensar la llista única ja ha quedat ha quedat en un segon terme i, molt hàbilment, Ernest Folch es preguntava a Twitter en què beneficia, de cara al món, que ERC no pugui tenir independents a les seves llistes. El que no explica la carta és què passaria si Junqueras no acceptés cap de les tres opcions, que és el més important: Quedaria tot paralitzat? ¿Remodelació del govern per fer un rentat de cara i inventar-se una nova camàndula? Qui sap. En tot cas, curiós patriotisme, aquest.
Les formes d’ahir no van pas ser les millors. Sempre s’acusa a ERC de ser un partit de saltataulells i llenyataires, però l’espectacle, repeteixo, va començar amb una carta filtrada des del govern i va continuar amb un SMS que va aparèixer abans al mur de Facebook de la Pilar Rahola que no pas el va llegir l’interessat, i no és un dir ni una metàfora. Això em fa discrepar una mica de Bernat Dedéu perquè l’alta política no pot ser el mur de Facebook de la Pilar Rahola. Tot i així, coincideixo amb ell amb l’aspecte que, si es vol, s’és a prop de l’acord.
La resposta d’ERC d’ahir va ser encertada i, en comptes de tancar-se en banda, Marta Rovira va expressar que preferien una de les opcions de Mas, però polint-la amb la fixació d’una data i amb el respecte de la llibertat dels independents per fer el que vulguin, com hauria de ser en tot país democràtic i civilitzat. Alhora, avui Junqueras publica un article a El Periódico oferint-se a per entrar a govern i convocar eleccions aviat. Si Mas vol anar a algun lloc procurarà agafar la mà estesa de Junqueras i tornar la clau de judo. I de clau de judo en clau de judo potser arribem a algun lloc.
